FIRA DE GUADASSUAR

El Porrat de Guadassuar és la fira que se celebra anualment en la data de la festa del patró, sant Vicent Màrtir o de la Roda, en el centre de la població. Es tracta d’una cita ineludible per als guadassuarencs i guadassuarenques i també per als veïns dels pobles de la rodalia. Durant dos setmanes aproximadament s’instal·len els barracons de la Fira al carrer Major i les rodes o atraccions a la Gran Via, al carrer de Vicent Pellicer i a la plaça de Sant Bernat i les germanes.

ORIGEN I HISTÒRIA

Encara que el document més antic conservat que fa referència a la festa és de 1716, se suposa que l’origen és molt anterior, segurament medieval, ja que les festes se celebren en honor al patró, sant Vicent Màrtir, que és titular de la parròquia des que es va fundar el 1340. L’esperit de la festa no ha variat massa al llarga de la història: era un porrat i encara ho és, és a dir, una fira o mercat instal·lat a la vora d’un santuari el dia de la festa. D’altra banda, la Fira sí que ha evolucionat: abans era un mercat agrícola i ramader i ara és una fira de rodes i barracons.

CALENDARI

DIA 21 DE GENER: LA REPARTICIÓ DE LA CARN

Originàriament la ‘Repartició de la Carn’ era un acte comunitari de repartiment públic d’aliments bàsics (carn, llegums, pa, oli, etc.) a les famílies necessitades per a celebrar dignament el dia del patró. Els aliments es transportaven en carros tirats per cavalleries guarnides, precedits per una cavalcada. Hi assistien els festers acompanyats de les autoritats civils i religioses i recorrien pràcticament tot el poble. Es tracta d’una tradició medieval de fort contingut cristià. Aquest repartiment públic de menjar desaparegué en els anys setanta.

Ara, encara que en conservem el nom, és una cavalcada popular en què es reparteixen dolços tradicionals (rotllets, rosegons, etc.) i mistela als assistents i als espectadors. Actualment compta amb els Gegants i Cabuts que obrin la cavalcada, el ball tradicional del ‘Bolero de Guadassuar’, la muixeranga local seguides de carrosses des d’on llancen obsequis al públic assistent i també es reparteixen mistela i els dolços tradicionals.

Molts guadassuarencs i guadassuarenques, residents en altres poblacions, encara acudeixen per a participar-hi, perquè consideren la ‘Repartició de la Carn’ com una manifestació de pertinença al poble de Guadassuar. La cavalcada acaba a la plaça Major, on es realitza el pregó al balcó de l’Ajuntament i s’inaugura oficialment les festes majors.

DIA 22 DE GENER: SANT VICENT

És el dia de la festa major i el dia de l’any que més actes festius se celebren a Guadassuar, ja que se celebra el dia del patró des de l’alba fins a la nit. Durant tot el dia els veïns i les veïnes gaudeixen de la festa i de la Fira, actes que atrauen un gran nombre de visitants.

DIA 23 DE GENER: LA DIVINA AURORA

El dia comença amb el rosari de l’aurora, convocat abans de l’alba. Una festa que actualment organitzen les festeres de la Divina Aurora i, pot ser per això, està molt lligada a la festa major.

L’ORGANITZACIÓ

ELS FESTER DE SANT VICENT

Des que en els anys seixanta el pare Estanislau de Guadassuar va proposar el sistema de quintes actual, els festers són homes voluntaris que compleixen 47 anys l’any de la festa. Els festers, abans anomenats clavaris o majorals (els qui organitzaven les festes majors), assumeixen les tasques de preparació de la festa al llarg de l’any: recollir fons i administrar-los, organitzar actes… Actualment, tota la família dels festers participa en els preparatius i en la mateixa festa.

ALLÒ MÉS TRADICIONAL

La venda al carrer de margallons i canyamel és una de les coses més representatives de la Fira de Guadassuar, tot i que cada vegada se’n venen menys. La canyamel, de fet, era un producte excepcional i car en l’Edat Mitjana.

Un altre aspecte molt peculiar de la Fira són les decimetes que es llancen des de la cavalcada de la ‘Repartició de la Carn’. Es tracta de papers de colors en què hi ha versos impresos relatius a la festa. Moltes guadassuarenques i guadassuarencs tenen gust de guardar-les cada any.

Els festers de Sant Vicent preparen i reparteixen el llibrets de festes des de fa més de cinquanta anys. En l’actualitat, els llibrets estan considerats una font de coneixement de la nostra història recent, perquè ens aporten informació del temps en què no existia cap tipus de publicació d’àmbit local.